Comparatius i superlatius

Nivell A2Lliçó 17 de 682 min de lectura

Comparar en català: més… que, tan… com, millor, pitjor, el més, -íssim.

Per comparar persones o coses en català es fan servir estructures molt semblants a les d'altres llengües romàniques. El més important és recordar la preposició del segon terme: que (i de davant de quantitats).

Superioritat i inferioritat

  • La Marta és més alta que el seu germà.més + adjectiu + que
  • Aquest pis és menys car que l'altre.menys + adjectiu + que
  • Corres més que jo.més + que, amb verb
  • Tinc més llibres que tu.més + nom + que

Igualtat

  • És tan alt com el seu pare.tan + adjectiu + com
  • Tinc tants llibres com tu.tant / tanta / tants / tantes + nom + com
  • Treballa tant com jo.verb + tant com

Comparatius irregulars

AdjectiuComparatiuExemple
bomillorAquest vi és millor que aquell.
dolentpitjorAvui fa pitjor temps que ahir.
granmajor / més granLa meva germana gran.
petitmenor / més petitEl germà petit.

Per a l'edat, al català es diu el meu germà granel meu germà major i la germana petitala germana menor.

El superlatiu

  • És el riu més llarg de Catalunya.Superlatiu relatiu: el més + adjectiu + de
  • És la millor pel·lícula de l'any.Amb comparatiu irregular.
  • Aquest pastís és boníssim.Superlatiu absolut amb -íssim.
  • Està molt cansada.Superlatiu amb «molt».
ParaulaExemple o explicació
bo → boníssimmolt bo
car → caríssimmolt car
fàcil → facilíssimmolt fàcil
llarg → llarguíssimmolt llarg (g → gu)
ric → riquíssimmolt ric (c → qu)

Completa les frases

  1. El meu cotxe és més ràpid el teu.

  2. Ella és tan simpàtica la seva germana.

  3. Aquest restaurant és que l'altre. (bo)

  4. Hi havia més mil persones.

  5. No m'esperava gent. (tan / tanta)

  6. El pastís era . (molt bo, una paraula)