Els verbs pronominals es conjuguen amb un pronom feble que concorda amb el subjecte: jo em dic, tu et lleves, ell s'adona. N'hi ha que són pronominals en català i no en castellà, i al revés.
La conjugació
| Persona | dir-se | llevar-se |
|---|---|---|
| jo | em dic | em llevoem llevem'aixec |
| tu | et dius | et llevest'aixeques |
| ell / ella / vostè | es diu | es llevas'aixeca |
| nosaltres | ens diem | ens llevemmos aixecam |
| vosaltres | us dieu | us lleveuvos lleveuvos aixecau |
| ells / elles / vostès | es diuen | es llevens'aixequen |
Recorda que davant de vocal el pronom s'apostrofa: m'agrada, s'asseu. I darrere de l'infinitiu o l'imperatiu va unit amb guionet: Vull asseure'm., Lleva't!
Verbs pronominals freqüents
| Paraula | Exemple o explicació |
|---|---|
| dir-se | «Com et dius?» |
| llevar-sealçar-se / llevar-seaixecar-se | Sortir del llit. |
| adormir-se | Començar a dormir. |
| dutxar-se | Rentar-se amb la dutxa. |
| vestir-se | Posar-se la roba. |
| asseure'sasseure's / seure's | Seure. |
| adonar-se de | Notar, percebre. |
| recordar-se de | Tenir present: «Te'n recordes?». |
| oblidar-se de | No recordar. |
| penedir-se de | Lamentar una cosa feta. |
| queixar-se de | Protestar. |
Pronominal o no?
Alguns verbs són pronominals en català encara que en altres llengües no ho siguin, i al revés:
- Pronominals: adonar-se, empassar-se, enamorar-se, penedir-se.
- No pronominals: callar (Calla!), quedar (He quedat amb la Marta.), morir (Ha mort o S'ha mort).
Completa les frases
Com dius? (tu)
Jo llevo a les set. (central)
No n'havia adonat. (jo)
Ja vaig! (anar-se'n, jo)
Vull asseure. (jo, darrere del verb)