Les perífrasis verbals combinen un verb auxiliar i una forma no personal (infinitiu, gerundi o participi) per expressar matisos: obligació, probabilitat, inici, repetició… Algunes són diferents de les del castellà i val la pena aprendre-les bé.
Obligació: haver de, caldre
- He d'acabar l'informe avui.Obligació personal: «haver de».
- Cal reservar taula.Obligació impersonal: «caldre».
- No cal que vinguis.No és necessari.
Probabilitat: deure
- Deuen ser les deu.Probablement són les deu.
- Deu haver arribat ja.Probablement ja ha arribat.
- Devia estar cansat.Probablement estava cansat.
Acció en curs i durada
| Paraula | Exemple o explicació |
|---|---|
| estar + gerundi | «Estic sopant.» Acció en curs. |
| anar + gerundi | «Anem fent.» Acció progressiva. |
| portar + gerundi / participi | «Porto tres anys estudiant català.» |
| continuar + gerundi | «Continua plovent.» |
Inici, fi i repetició
| Paraula | Exemple o explicació |
|---|---|
| començar a + infinitiu | «Ha començat a ploure.» |
| posar-se a + infinitiu | «S'ha posat a riure.» |
| acabar de + infinitiu | «Acabo d'arribar.» Fa molt poc. |
| deixar de + infinitiu | «He deixat de fumar.» |
| tornar a + infinitiu | «Torna a ploure.» Una altra vegada. |
| estar a punt de + infinitiu | «Estic a punt de sortir.» |
Anar a + infinitiu: compte
Ja ho has vist a el futur: anar a + infinitiu només és correcte quan hi ha un desplaçament real (Vaig a comprar el pa). Per al futur, es fa servir el futur: Demà plourà.
Completa les frases
d'estudiar més. (haver de, jo)
ser la una. (probabilitat, deure)
Acabo arribar.
Ha tornat nevar.
No que portis res. (no és necessari)