El català té els verbs ser (o ésser) i estar, però no els reparteix igual que el castellà. La diferència més important: per dir on és algú o alguna cosa, el català fa servir sobretot ser.
Conjugació del present
| Persona | ser | estar |
|---|---|---|
| jo | soc | estic |
| tu | ets | estàs |
| ell / ella / vostè | és | està |
| nosaltres | som | estemestam |
| vosaltres | sou | esteuestau |
| ells / elles / vostès | són | estan |
Ser: identitat, característiques i lloc
- Soc infermera.Professió.
- La Clara és de Vic.Origen.
- Aquest cotxe és vermell.Característica.
- On ets? — Soc a casa.Lloc: amb «ser».
- La reunió és a la sala gran.Lloc d'un esdeveniment.
- És mort.Estat definitiu.
Estar: estats i situacions temporals
- Estic cansat.Estat físic.
- Està molt content.Estat d'ànim.
- La sopa està freda.Estat d'una cosa.
- Estem de vacances.Situació temporal.
- Estàs malalt?Salut.
Estar + gerundi
Per expressar una acció en curs: Estic llegint., Estàvem sopant quan ha trucat.
Expressions amb estar
| Paraula | Exemple o explicació |
|---|---|
| estar d'acord | Pensar el mateix. |
| estar de bon humor | Estar content. |
| estar-se de | Abstenir-se: «M'estic de fumar». |
Completa les frases
de Girona, i tu? (ser, jo)
Avui molt cansada. (estar, jo)
On és la Marta? — a la biblioteca. (ser)
Nosaltres d'acord. (estar, central)
Ells metges. (ser)