El futur

Nivell A2Lliçó 39 de 682 min de lectura

El futur en català (parlaré) i per què «anar a + infinitiu» no s'ha d'usar per al futur.

El futur en català es forma amb una sola paraula: parlaré, vindràs, farem. A diferència del castellà, la perífrasi «anar a + infinitiu» no s'ha de fer servir per expressar futur.

Formació

Infinitiu + -é, -às, -à, -em, -eu, -an:

Personaparlarperdredormir
joparlaréperdrédormiré
tuparlaràsperdràsdormiràs
ell / ella / vostèparlaràperdràdormirà
nosaltresparlaremperdremdormirem
vosaltresparlareuperdreudormireu
ells / elles / vostèsparlaranperdrandormiran

Arrels irregulars

InfinitiuFuturInfinitiuFutur
serseréferfaré
anaranirédirdiré
tenirtindretindrévenirvindrevindré
volervoldrépoderpodré
sabersabréhaverhauré
valervaldrevaldréveureveuré

Usos

  • Demà plourà.Previsió.
  • L'any que ve aniré a viure a Girona.Plans.
  • T'ho prometo: no ho tornaré a fer.Promesa.
  • On serà la Marta? Deu ser a la feina.Suposició sobre el present (també amb «deure»).

«Anar a» no és futur

Incorrecte (castellanisme)Correcte
Demà va a ploure.Demà plourà.
Vaig a fer un pastís.Faré un pastís. / Ara faré un pastís.
Què vas a fer aquest estiu?Què faràs aquest estiu?

Per a un futur immediat, el català fa servir el present o el futur amb un adverbi: Ara mateix vinc., De seguida ho faré.

Completa les frases

  1. Demà calor. (fer)

  2. L'estiu que ve a Mallorca. (anar, nosaltres)

  3. Tu temps per venir? (tenir)

  4. Ells a les vuit. (venir)

  5. Jo t'ho demà. (dir)

  6. Què quan siguis gran? (ser, tu)