Els possessius indiquen a qui pertany una cosa: el meu llibre, la teva casala teua casa. En català van normalment amb article, i el valencià té formes pròpies per al femení.
Les formes
| Posseïdor | Masc. sing. | Fem. sing. | Masc. pl. | Fem. pl. |
|---|---|---|---|---|
| jo | meu | mevameua | meus | mevesmeues |
| tu | teu | tevateua | teus | tevesteues |
| ell, ella, vostè | seu | sevaseua | seus | sevesseues |
| nosaltres | nostre | nostra | nostres | nostres |
| vosaltres | vostre | vostra | vostres | vostres |
| ells, elles, vostès | seu | sevaseua | seus | sevesseues |
Amb article
Davant del nom, el possessiu va amb article:
- El meu germà viu a Manresa.Es meu germà viu a Manresa.Amb article.
- Aquesta és la seva casa.Esta és la seua casa.Aquesta és sa seva casa.Amb article.
- Aquest cotxe és meu.Darrere del verb ser, sense article.
- Un amic meu.Darrere del nom: «un amic meu».
Els possessius àtons
Amb alguns noms de parentiu i amb casa, es poden fer servir unes formes curtes, sense article. Són tradicionals i encara molt vives al valencià i al balear, i més rares al central:
| Paraula | Exemple o explicació |
|---|---|
| mon pare, ma mare | el meu pare, la meva mare |
| ton germà, ta germana | el teu germà, la teva germana |
| son oncle, sa tia | el seu oncle, la seva tia |
| a casa mevaa ma casa / a casa meuaa ca meva | Amb casa, el possessiu va darrere: «Vine a casa meva». |
Seu o d'ell
Com que seu pot voler dir «d'ell», «d'ella», «de vostè» o «d'ells», de vegades cal aclarir-ho:
- La Marta i en Pau han vingut amb el cotxe d'ella.Per evitar la confusió.
- Senyor Mas, és el seu paraigua?Amb vostè, seu és claríssim.
Completa les frases
Aquesta és la germana. (de mi, central)
Aquesta és la germana. (de mi, valencià)
Els amics són molt simpàtics. (de nosaltres)
Aquest llibre és . (de tu)
La casa és molt gran. (de vosaltres)