El present de subjuntiu

Nivell B1Lliçó 42 de 682 min de lectura

El present de subjuntiu en català (que parli, que parle) i quan s'utilitza.

El present de subjuntiu expressa desitjos, dubtes, possibilitats i ordres indirectes: Vull que vinguis., Potser plogui. El català central i el valencià el formen amb terminacions diferents.

Formació

Personaparlarperdredormir
joparliparleperdiperdadormidorma
tuparlisparlesperdisperdesdormisdormes
ell / ella / vostèparliparleperdiperdadormidorma
nosaltresparlemperdemdormim
vosaltresparleuperdeudormiu
ells / elles / vostèsparlinparlenperdinperdendormindormen

Verbs irregulars

InfinitiuCentral i balearValencià
serque siguique siga
estarque estiguique estiga
anarque vagique vaja
ferque facique faça
tenirque tinguique tinga
venirque vinguique vinga
poderque puguique puga
volerque vulguique vullga
saberque sàpigaque sàpia
dirque diguique diga

Quan s'utilitza

  • Vull que m'ajudis.Vull que m'ajudes.Voluntat.
  • Espero que tot vagi bé.Espere que tot vaja bé.Esper que tot vagi bé.Desig.
  • Potser vingui més tard.Potser vinga més tard.Potser vengui més tard.Possibilitat (també amb indicatiu: «potser vindrà»).
  • No crec que sigui veritat.No crec que siga veritat.Dubte.
  • És important que ho sàpigues.És important que ho sàpies.Valoració.
  • Quan arribis, truca'm.Quan arribes, telefona'm.Quan arribis, telefona'm.Futur amb «quan».

Completa les frases

  1. Vull que a la festa. (venir, tu, central)

  2. Espero que un bon dia. (fer, central)

  3. No crec que veritat. (ser, valencià)

  4. Cal que més. (estudiar, vosaltres)

  5. Quan a casa, truca'm. (arribar, tu, central)