El guionet (-) i la dièresi (¨) són dos signes ortogràfics que el català fa servir molt més que el castellà. Aquesta lliçó t'explica quan són obligatoris.
El guionet
Amb els pronoms febles darrere del verb
Quan un pronom feble va darrere del verb (infinitiu, gerundi o imperatiu), s'hi uneix amb guionet o amb apòstrof:
- Vull comprar-lo.comprar + el → comprar-lo
- Estic mirant-te.gerundi + et → mirant-te
- Digues-me la veritat.imperatiu + em → digues-me
- Dona-m'ho.Amb dos pronoms: guionet i apòstrof.
- Compra'n dos.Verb acabat en vocal + en → compra'n
En els numerals
Entre desenes i unitats, i entre unitats i centenes: vint-i-u, trenta-cinc, noranta-nou, dos-cents, tres-centes. Però no amb mil: dos mil.
En alguns mots compostos
| Paraula | Exemple o explicació |
|---|---|
| para-sol | Verb + nom que comença per s, r o x. |
| gira-sol | El mateix cas. |
| cap-i-cua | Compost amb conjunció. |
| nord-americà | Punt cardinal + gentilici. |
| bon dia | Sense guionet: són dues paraules. |
La dièresi
La dièresi (¨) va damunt de la i o la u i té dues funcions:
1. Fer sonar la u en gue, gui, que, qui
Normalment la u d'aquests grups no sona (guerra, quilo). Si ha de sonar, porta dièresi: pingüí, aigüera, qüestió, freqüent.
2. Indicar que la i o la u no fan diftong
- veïna, raïm, país«veïna» i «raïm» porten dièresi; «país» porta accent perquè és tònica.
- diürn, Lluïsa, beneïtLa i o la u formen síl·laba a part.
- traïdor, reüneixEl mateix cas.
Completa les frases
Vull veure-. (el, darrere del verb)
Tinc anys. (25, en lletres)
Al zoo hi ha un . (pingui)
La meva és molt simpàtica. (veina)
És una important. (questió)