Tenir expressa possessió; haver és l'auxiliar dels temps compostos i forma l'expressió hi ha. I per expressar obligació, el català fa servir haver de. Aquesta és la lliçó per deixar de dir «tenir que».
Tenir: possessió
| Persona | tenir |
|---|---|
| jo | tinctenc |
| tu | tens |
| ell / ella / vostè | té |
| nosaltres | tenim |
| vosaltres | teniu |
| ells / elles / vostès | tenen |
- Tinc dos germans.Tenc dos germans.Possessió.
- Quants anys tens?Edat.
- Tinc fred i gana.Sensacions: tenir fred, calor, gana, set, son, por.
Haver de: l'obligació
| Persona | haver de |
|---|---|
| jo | he de |
| tu | has de |
| ell / ella / vostè | ha de |
| nosaltres | hem de |
| vosaltres | heu de |
| ells / elles / vostès | han de |
- He de treballar fins tard.Obligació.
- Hem d'anar al metge.Davant de vocal, «d'».
- Hauries de descansar.Consell (condicional).
Hi ha: existència
Per dir que una cosa existeix o és en un lloc, es fa servir haver-hi, sempre en singular:
- Hi ha un forn a la cantonada.Present.
- Hi havia molta gent.Imperfet.
- Demà hi haurà vaga.Futur.
- N'hi ha tres.Amb el pronom «en»: n'hi ha.
Haver: l'auxiliar
Haver forma els temps compostos amb el participi:
- He dinat a casa.Pretèrit perfet.
- Havíem sortit quan va ploure.Plusquamperfet.
- Hauré acabat abans de les cinc.Futur perfet.
Completa les frases
Jo trenta anys. (tenir)
Demà de matinar. (jo, obligació)
estudiar cada dia. (obligació impersonal)
A la classe vint alumnes. (existència, present)
Nosaltres d'anar-hi. (obligació)
Ell molta feina. (tenir)