Les oracions de relatiu donen informació sobre un nom sense començar una frase nova: el llibre que llegeixo. En català, el relatiu canvia segons si hi ha preposició o no. Aquesta és la clau de tota la lliçó.
Sense preposició: que
Quan el relatiu fa de subjecte o de complement directe, sempre és que, tant per a persones com per a coses:
- La noia que parla és la meva cosina.Subjecte.
- El llibre que llegeixo és de Rodoreda.Complement directe.
- Els amics que vam conèixer a Menorca.Persones: també «que».
Amb preposició: què (coses) i qui (persones)
| Antecedent | Relatiu | Exemple |
|---|---|---|
| Coses | preposició + què | El tema de què parlem. La ploma amb què escric. |
| Persones | preposició + qui | La persona amb qui visc. L'amic a qui vaig escriure. |
El qual, la qual, els quals, les quals
Es poden fer servir darrere de qualsevol preposició, per a persones i coses. Són més formals:
- L'empresa per a la qual treballo.= per a què treballo.
- Els motius pels quals ha dimitit.per + els quals = pels quals.
- La companya amb la qual estudio.= amb qui estudio.
On: el lloc
- El poble on vaig néixer.Lloc.
- La botiga on compro el pa.Lloc.
El que, allò que: el neutre
Per referir-se a una idea o a «la cosa que», es fa servir el que o allò que:
- No entenc el que dius.La cosa que dius.
- Fes allò que vulguis.Allò que = el que.
- Tot el que tinc és teu.Tot el que = totes les coses que.
Qui sense antecedent
Qui també vol dir «la persona que»: Qui ho sàpiga, que aixequi la mà., Qui dia passa, any empeny.
Completa les frases
La noia m'has presentat és molt simpàtica.
El tema de parlàvem és interessant. (coses)
L'amic amb viatjo és de Vic. (persones)
El poble visc és petit. (lloc)
No entenc el vols dir.