Les preguntes en català es construeixen igual que les frases afirmatives, amb entonació ascendent, o amb una paraula interrogativa al principi. Només s'escriu el signe d'interrogació al final, tot i que també s'accepta el d'obertura en frases llargues.
Preguntes de sí o no
- Vens amb nosaltres?Només canvia l'entonació.
- Que vens amb nosaltres?Amb «que» al principi: molt habitual a la parla.
- Tens fred?Pregunta senzilla.
Els interrogatius
| Paraula | Exemple o explicació |
|---|---|
| què | «Què vols?» Per a coses. |
| qui | «Qui és?» Per a persones. |
| quin / quina / quins / quines | «Quin vols?» Per triar entre opcions. |
| on | «On vius?» |
| d'on | «D'on ets?» |
| quan | «Quan arribes?» |
| com | «Com et dius?» |
| quant / quanta / quants / quantes | «Quant costa?» «Quants anys tens?» |
| per què | «Per què no vens?» Pregunta la causa. |
Preguntes freqüents
- Quina hora és?Per saber l'hora.
- Quant val?Per saber el preu.
- On és el bany?On està el bany?On és es bany?Per buscar el lavabo.
- Com es diu això en català?Per aprendre paraules.
- Què vol dir «escaiença»?Per preguntar el significat.
- Em pots ajudar?Per demanar ajuda.
Preguntes indirectes
Quan la pregunta va dins d'una altra frase, els interrogatius es mantenen amb accent:
- No sé què vols.Pregunta indirecta.
- Digues-me on vius.Pregunta indirecta.
- M'ha preguntat si vindries.Pregunta de sí o no: «si».
Completa les frases
et dius? (manera)
costa aquest llibre? (preu)
vius? (lloc)
no has vingut? (causa)
és aquella noia? (persona)
De parleu? (cosa)