Les preposicions a, en, amb i de

Les preposicions a, en, amb i de són les més freqüents del català i també les que generen més dubtes. Aquesta lliçó t'explica els usos bàsics de cadascuna.

A i en: el lloc

Per indicar on ets o on vas, la preposició general és a:

• Visc a Barcelona.Lloc on s'és.
• Vaig a l'escola.Lloc on es va.
• Som a casa.Amb «casa», sense article.

S'utilitza en davant d'un indefinit (un, una, algun) o d'un demostratiu, sobretot quan sona millor:

• Treballo en una oficina.Davant de «una».
• Vivien en aquell poble.Davant de demostratiu (també «a aquell poble»).

En: el temps

• Ho faré en dues hores.Durada: el temps que es tarda.
• En aquella època vivia a Reus.Amb demostratiu temporal.
• Ens veiem a les cinc.Hora: «a».
• Va néixer el 1990.Any: sense preposició (o «l'any 1990»).

Amb: companyia i instrument

Amb expressa companyia, instrument i manera:

• Vaig al cinema amb la Laia.Companyia.
• Talla el pa amb el ganivet.Instrument.
• Hi vaig amb cotxe / en cotxe.Mitjà de transport: totes dues són correctes.
• Ho ha dit amb molta calma.Manera.

De: origen, matèria i possessió

• Soc de València.Origen.
• Una taula de fusta.Matèria.
• El cotxe de la Núria.Possessió.
• Un got d'aigua.Contingut: apostrofada davant de vocal.

Preposicions que cauen

Una particularitat del català: les preposicions a, en, de desapareixen davant de la conjunció que i dels infinitius en molts casos:

• Estic segur que vindrà.No: «segur de que».
• M'alegro que hagis vingut.No: «m'alegro de que».
• Estic content de veure't.Davant d'infinitiu, la preposició es manté.